May 2010
16 posts
Back to Mono: Passo de les sèries
Fa més de mig segle que l’anomenada generació de la televisió va certificar la seva irrupció en el cinema. Parlem d’un grup de realitzadors que, després d’haver dirigit uns quants centenars de dramàtics, obrien el seu futur professional cap a les pel·lícules. Parlem de Sidney Lumet, John Frankenheimer, Martin Ritt o Arthur Penn, entre d’altres. En general s’ha...
Les 4 hores i 6 idees més de Raymond Chandler
La meva filla Maria passa moltes hores dibuixant. De la mateixa manera que el meu fill Carles pot passar dies i setmanes barallant-se amb una tipografia. De vegades entre nosaltres parlem de la gestió del temps. Del temps, diguem-ne, creatiu. Has d’establir un horari? Has d’esperar la inspiració? Etc.
Fa un parell de setmanes revisant el volum d’inèdits Raymond Chandler...
Barça y caverna (según Vila-Matas)
“Se ganó al Valladolid y de la lectura de lo que algunos jugadores dijeron en la fiesta que siguió en el césped (…) emergió una angustiada protesta soterrada por el comportamiento de ciertos medios que le han estado negando sistemáticamente el pan y la sal a un equipo que sigue siendo la admiración del mundo. Una vez más, España es diferente. Y todos sabemos que lo es por la...
Resumen de la Liga
Barça: “El Barça hizo suyo el balón hasta hipnotizarlo”. Martí Perarnau
Madrid: “Al Madrid no le sirve nada y no le gusta nada. Se acerca como un meteoro al nihilismo”. Santiago Segurola
Back to Mono: Chandler i Hollywood
Durant els 70 hi havia passió per la novel·la negra, i entre tots els autors Raymond Chandler era el rei. Fins i tot es va posar de moda un combinat com el gimlet que descriu al tercer capítol d’El llarg adéu, per a mi la seva obra més important. Diu: “Un veritable gimlet és meitat ginebra i meitat Rose’s Lime Juice, i res més. El martini no té res a fer al seu costat”....
